Entrevista en El periódico de Catalunya.

 

Entrevista en El Periodico amb motiu de la publicació de Arxipèlag a càrrec de Ernest Alós.

Aquí un xicotet fragment:

"Mentre que a ‘Lago negro de tus ojos’ l’element de fantasia còsmica és molt més explícit i evident, a ‘Arxipèlag’ queda una ombra de dubte sobre tot el que passa. «Com deia Ricardo Piglia, cada història explica dues històries: utilitzo aquí el succés estrany per crear un escenari, una València en descomposició en una situació d’emergència social que funciona com a disparador per parlar del que jo volia, de la necessitat de sentir-nos a prop de la família i de les persones pròximes, de la impossibilitat de cuidar-nos en aquesta roda en què vivim –explica López–. No es té per què buscar una explicació al què i al perquè de les coses. Això ha passat i està passant. El més important és com afecta això els personatges». I afecta una jove que gairebé no es parla amb la seva parella i que està obsessionada amb buscar en una d’aquestes illes la seva germana, que ja no hi és. Respecte als seus llibres anteriors, el novel·lista de Castelló creu que potser hi ha «més tendresa cap als personatges; la novel·la és fosca i és trista, perquè això és firma de la casa, però he tingut una mica més de pietat.

Per descomptat, la vida segueix. I el fet de continuar vivint la quotidianitat en una situació d’excepcionalitat dona a ‘Arxipèlag’ un evident aire pandèmic. «No me n’amago –respon l’autor–. Realment, ‘Arxipèlag’ és una novel·la 100% postpandèmica; gira totalment entorn dels efectes que encara patim del que va passar i de coses que es van posar sobre la taula en aquell moment. Una sensació que crec que tots tenim: veus que el món al teu voltant cau a trossos, però no pots fer res per evitar-ho més que observar i, alhora, seguir endavant. Som testimonis d’un món que cau davant nostre.

Si aquest gruyère urbà i l’actitud de l’Alba i de tres dones més, que intenten buscar patrons i raons a l’inexplicable, i la incomunicació entre ella i la seva parella funciona com a metàfora covídica, i fins i tot dels brots conspiranoics i negacionistes que va desencadenar, el llibre no busca ser també una metàfora sobre la ciutat de València. «És més generalista sobre la vida contemporània urbana, la paradoxa que cada vegada tenim més possibilitats d’estar connectats amb la gent, hiperconnectats, de fet, i alhora també estem molt lluny. Costa trucar a algú i preguntar com està; és el tema central de la novel·la, sense caure en un discurs tecnofòbic."

Podeu llegir l'entrevista sencera AQUÍ.